Pupa

La pupa és l'estat pel qual passen els insectes holometàbols per a dur a terme la metamorfosi. L'estat de pupa és un estat intermedi del cicle vital d'aquests insectes i els porta de l'estat de larva al d'imago. La pupa dels lepidòpters o papallones es coneix amb els noms de crisàlide o nimfa.^[1] La paraula prové del llatí pupa = «daurat».^[2]

A diferència dels altres dos, el de pupa és un estadi sèssil (llevat dels culícids), durant el qual l'insecte deixa d'alimentar-se i s'oculta o es tanca en una càpsula per protegir-se mentre els òrgans juvenils es reabsorbeixen i l'organisme adopta una estructura totalment diferent. No tots els insectes passen per un estat de pupa. Tot i que en un principi es creia que aquesta reorganització era més simple, existeixen proves que avalen que aquest és un estadi del desenvolupament molt actiu.

Durant l'estat de pupa, l'insecte roman immòbil i no pren cap classe d'aliment; progressivament desenvolupa potes i ales, que normalment són absents a l'estadi larval, i el seu cos adopta la característica estructura de cap, tòrax i abdomen. En general, el procés pot durar un parell de setmanes o servir addicionalment de fase de repòs en la qual l'insecte espera que les condicions ambientals es tornin favorables.

Com que són molt vulnerables en aquest estat, algunes pupes passen aquest estat sota terra o en llocs protegits, com sota la molsa o les fulles seques. Altres pupes formen un capoll de seda o coberta protectora. Generalment un capoll té forma oval i està fabricat per la larva amb un fil que segrega abans d'assolir l'estat de pupa. El capoll o capell més conegut és el de la cuc de seda, dins del qual es tanca l'eruga al moment de passar a l'estat de crisàlide.

Les pupes de diferents grups d'insectes tenen diferents noms com ara ''crisàlida'' per a les pupes de les papallones i tumbler (en anglès) per a les de la família dels mosquits. Les pupes també poden estar tancades en altres estructures com ara capolls, nius o petxines.^[3]